Cerca dins del bloc.

diumenge, 29 de setembre de 2013

Running: Can Met-Vilabertran-Castell-Can Met

Després de molts de dies sense fer-ho, i els pocs cops només fent planer, avui tocava anar a provar el turmell.
Així doncs hem fet la típica sortida cap a Vilabertran, però aquest cop en comptes de tornar per el Parc de les Aigües, hem fet un puja i baixa al castell per tal de anar a tocar corriols. En definitiva per anar a provar el turmell en terreny pedregós.

El ritme ha estat tranquil 5:49 m/km, ja que el que no volia era fer temps si no fer un xic de distància. Esperem que cada dia més, ja que tinc entre cella i cella anar a fer la mitja de muntanya de Llançà. Sé que falten molts dies, però aquest coi de lesió ja l'arrossego durant fa dos mesos. Tot i que no limita, toca els collons.

Doncs res, espero que aquesta sigui la primera de moltes. Poc a poquet, i tal com diu en Mas del Polònia, i amb il·lusió.

El track



Les dades

divendres, 27 de setembre de 2013

Sortida BTT: Figueres-Pont de Molins-El Roure-Llers-Vilafant-Figueres

Després de la sortida de dimarts, avui tocava sortir amb en Pepet. Sortida tranquil·la ja que tots dos portàvem les cames un xic carregades. Així doncs sortida típica d'aquests últims dies cap a Vilabertran per tal de fer camí cap a Pont de Molins a on hem pujat tot suant-la, ja que avui fotia una xafogor de tres collons, cap al Roure. Un cop a dalt, xerrada amb l'home del Roure, ja que sempre està allà amb dos gossos i cap avall que fa baixada. Això si, en Pepet abans de marxar s'ha endut un regal dels gossos. Dos mossegades!!!!!

Un cop arribat a la carretera de Pont de Molins, cap amunt que hi falta gent fins a Llers. D'aquí hem pujat a l'antena des d'on finalment hem baixat direcció Vilafant per tal de fer camí fins a casa.


El track



Les dades




Les Fotos




dimarts, 24 de setembre de 2013

Sortida BTT: La Tríada (Figueres-Pont de Molins-Les Escaules-La Salud-Terrades-Vilanant-Figueres)

Tots tenim en ment diferents pujades, que per una raó o un altra les tens sempre en ment. I no cal que siguin els 12km de les Salines o els 20 km de pujada al Puigneulós passant pel Coll Pregon.

Són aquelles pujades o pujadetes (amb poc quilometratge) però que degut al percentatge, o que per que es fan al començament de ruta o al final, que potser és pitjor, i que sempre quan surts a rodar una o una altra sempre cau. Moltes vegades només per veure si has perdut o guanyat forma física!!

Avui he volgut fer una sortida fent el que jo he anomenat la Tríada. Sé que pels qui hagin patit aquesta greu lesió potser no és un nom gaire agradable però que carai ens hem de riure de tot. Per cert jo l'he patit. Visca el futbol!!!!!

Bé així doncs els tres reptes d'avui han estat.

Tríada 1: Pujada al Mas de Subirats (Les Escaules).




Tríada 2: Puja i Baixa al Rissec (Vilanant).



Tríada 3: Pujada a les Antenes (Avinyonet-Llers).



Potser. Bé potser no, segur que per uns matxaques de la bici això no és res. Però a dia d'avui per a mi, ha estat tot un repte!!!!

La ruta final son uns 55 km i uns 800 m de desnivell +.


El track



Les dades





divendres, 20 de setembre de 2013

Sortida BTT: Figueres-Pont de Molins-Les Escaules-Pujada a la pedrera-Llers-Figueres

Després de molts de dies, avui he tornat a sortir amb en Pepet. Degut a que tots dos hem agafat molt poquet últimament la bici, hem decidit fer una sortideta "light" per tal de gaudir del nostre Empordà.

Així doncs, tot sortint de Figueres, hem enfilat tot passant per Vilabertran cap a Pont de Molins.

Un cop quasi be a Pont de Molins en Josep ja ha tingut ganes de fer alguna rampa per un corriol que ens ha portat directament al camí de la Muga. Després de rodar fins a Les Escaules, hem escollit la pujada més xunga, bé segur que en hi ha alguna molt més, per on pujar cap a Llers. La que puja primer fins el trencant de la torre, el tram emporlanat, i llavors la pujadeta que surt dels àrids fins la carretera de Terrades.

Abans de decidir ja tirar avall, hem volgut fer un parell de quilòmetres més per la zona de Llers.

Finalment avall que fa baixada cap a Figueres per la carretera per acabar fent el descens dels Arcs cap al Motel.

Un dia perfecte de BTT, per anar agafant rodatge.

El track



Les dades




Les fotos




dimecres, 18 de setembre de 2013

Sortida BTT: Figueres-Pont de Molins-EL Roure-Corriol el Molí-Llers-Figueres

Per tal d'aprofitar la fantàstica tarda que feia i degut que feia molts de dies que agafava la "cabra", avui he decidit fer una sortideta per tal d'anar a comprovar sensacions.

Sortida de casa en direcció a Vilabertran per tal d'enllaçar el camí de la Muga, i així anar rodant fins a Pont e Molins, on faríem la primera pujadeta de la sortida per tal d'arribar fins al Roure. D'aquí, acabar de pujar per tal d'anar a agafar la carretera del Purgatori, a on hem baixat fins agafar el corriol de baixada que ens porta fins el Molí.
D'aquí fins a l'antic Bugs Bunny a on hem agafat el camí de la pedrera per tal de començar a pujar fins a Llers.
Un cop a Llers, l'hem voltat pel camí que porta fins a can pot. D'aquí, baixada per asfalt fins al castell, que tot passant per els Arcs hem fet camí cap al parc de les Aigües i cap a casa.

El track




Les dades





dilluns, 16 de setembre de 2013

Slideshow: El puig de les Bruixes i el Comanegra


Recomanacions: Posar la qualitat d'imatge a 1080p (roda dentada) i en pantalla completa.




dissabte, 14 de setembre de 2013

Trekking: Basses dels Monars-El Pic de les Bruixes-El Comanegra-Basses dels Monars


Avui tocava fer una sortida força diferent a les habituals, ja que ens hem apuntat a la sortida que han programat la colla de la Carol.
En un principi tenien pensat anar al Canigó, però per culpa del "timing" al final s'ha decidit anar a fer dos pics emblemàtics de la Garrotxa, tot i que un limita amb l'Alt Empordà. El puig de les Bruixes i el Comanegre.

Així doncs a les 8 del matí primer "meeting point" al Carrefour, on ens havíem de trobar amb la Carol i la Dolors. Un cop fetes les presentacions hem agafat el tanc de la Carol per anar fins al punt de reunió 2, a Castellfollit de la Roca, al restaurant que hi ha al trenc d'Oix. Aquí hem conegut la resta de l'expedició. La Meri, la Montse i en Marc.

Després de fer un cafetó, hem agafat via cap a el punt de partida. Les Basses dels Monars. Això si, abans hem hagut de gaudir de les corbes que trobem en el tram Oix-Beget i llavors el tram de camí de carros fins arribar a l'inici.

Un cop arribat al punt, motxilles carregades, càmera preparada i a caminar. D'un principi la ruta és molt senzilla ja que segueixes una pista força ampla, però arriba un moment que es transforma en corriol. Per cert en un corriol ben enfangat i ple de tifes de vaca gegants!!! A partir d'aquí, tot i portar dos GPS, no hem tingut clar el camí a agafar, més d'un cop hem tingut algun problema d'orientació. Al final però hem aconseguir arribar sota el puig de les Bruixes. Aquí finalment hem decidit atacar directament, a sac!!!!
Finalment, i a pesar de patir dos petits defalliments en el grup, hem fet el cim!!! Unes grans vistes des d'un puig molt singular.
Aquí hem descansat una estoneta, recuperat forces, unes quantes fotografies de grup i a marxar a corre cuita ja que un eixam de papus ens ha envoltat!
A partir d'aquí i tot carenant hem fet camí cap a el Comanegra. D'un principi tot ha anat perfecte. El camí era suau i molt ben marcat. Però en un moment donat ens hem adonat que estàvem baixant, donant-nos compte que realment havíem agafat el camí incorrecte. Moment de debat per el què havíem de fer, i finalment hem tornat a decidit tirar pel dret per tornar anar a buscar el camí de pujada al Comanegre.

Durant aquest atac, hem trobat uns quants bolets, per ser exactes d'Apagallums, els hem recollit i hem continuat la pujada cap al cim de la Garrotxa.

El camí estava molt enfangat i lliscós, però al final hem aconseguit fer el cim.

Un altre moment de repòs i de gaudi, les vistes eren fenomenals, i cap a vall que fa baixada. Ja que hi ha gent que fa tard!

Un cop al cotxes decidim arribar-nos fins al petit santuari que hi ha al principi del camí de carros per tal de dinar!! Que ja era hora!!!!!

En resum, una ruta i uns companys fantàstics!!!!


El track



Les dades




Les fotos (La resta pròximament en format Slideshow)


El Comanegre

El Pic de les Bruixes

Fent l´últim esforç cap al pic de les Bruixes

El cim del pic de les Bruixes

El cim del Comanegre


dimecres, 11 de setembre de 2013

Via Catalana - Tram #674

No hi ha paraules per descriure les emocions i sentiments viscuts aquest onze de setembre.

Al Juny, quan es van obrir les inscripcions, si haig de ser sincer, veia l’intent de crear una cadena humana des del Pertús fins a Alcanar com una fita difícil d'aconseguir. Creia complicat que centenars de milers de catalans es mobilitzessin i es desplacessin  fins  altres comarques per tal de fer realitat la cadena humana. Una cosa era fer una macro manifestació a Barcelona i una altra completar 400 km  amb catalans i catalanes donant-nos les mans.

Poc a poc es van anar completant tots els trams, Barcelona i el Maresme van ser a on es va fer més ràpid. En canvi a terres gironines i sobre tot a les terres de l’Ebre va costar un xic més. Sobretot aquestes últimes, que fins al final no vam tenir clar que passaria.
I que va passar al final????? Doncs que potser hauríem pogut fer dues vies en comptes d’una amb tota la gent que finalment va voler participar a la festa. Per què no va ser res més que una gran festa. Cada tram semblava que tenia la seva pròpia festa major!!!! Castells, sardanes, música, timbalers, grallers. I com no un nombre incomptable de senyeres i estelades.

Una riuada groga!!!!!

Una jornada històrica que no oblidarem mai.

I ara què?

Ara toca que els polítics posin mans a la feina (Ja patirem!!!!). Esperem que Convergència i Unió, la qual s’han enganxat ben be els dits, ja que ells amb un pacte fiscal i un xic més d’autonomia ja eren prou feliços, treballi per tirar endavant aquest procés sobiranista, ja que ara per ara aquest no té aturador.

O pot ser tal com va dir “el ministro” Margallo, l’única solució i més ràpida seria la Declaració Unilateral de Independència. Quan més ràpid menys patiment!!!! Pim pam, i a veure que passa!!!!


Visca Catalunya. Lliure.


Aquí us deixo un recull d'imatges recollides durant aquesta jornada històrica.



dimarts, 10 de setembre de 2013

Diada 2.013: 4a Marxa de Torxes de Figueres


Aquí us deixo un petit reportatge de Tramuntana TV (perdoneu l'anunci del principi) realitzat durant la Marxa de Torxes de Figueres de 2.013.
Degut a la pluja l'acte es va celebrar a la plaça Catalunya. Al final però, es va poder fer una petita marxa pels carrers del centre de la vila.
No puc perdre l'oportunitat de dir que vaig tenir l'honor d'acompanyar a una de les persones que encapçalava la marxa tot portant l'estelada. La meva dona.
Realment va ser molt emotiu, sobre tot el moment de fer la volta a la Rambla, on des del cap de la marxa podies gaudir de la visió de mig miler de persones darrera teu portant torxes, cridant visca Catalunya Lliure, Independència  i cantant els Segadors.

S'ha de dir que portant la pancarta de Òmnium Cultural de Figueres va estar-hi l'escriptor Màrius Serra.





Visca Catalunya! Lliure!

diumenge, 8 de setembre de 2013

Running: Can Met-Vilabertran-Parc de les Aigües-Can Met

Després de les últimes sortides de trekking, avui tocava a anar a còrrer una estona per tal de veure com es trobaven les cametes.

Tot i que volia sortir amb un ritme tranquil, les ganes al final han fet que aquest fos més alt de l'esperat.

Les dades



divendres, 6 de setembre de 2013

Slideshow: Pujada a la Mare de Déu del Mont

Recomanacions: Posar la qualitat d'imatge a 1080p (roda dentada) i en pantalla completa.



dijous, 5 de setembre de 2013

Trekking: Pujada a la Mare de Déu del Mont

Avui tocava pujar a uns dels cims mítics de les nostres contrades. El Mont (1.125 m).

Ens hem dirigit ben d'hora cap a Beuda, punt de partida de la ruta. Per cert s'ha de dir que la ruta era una ja existent descarregada del wikiloc. L'únic de diferent que hem fet ha estat sortir des del mateix poble, o sigui fer uns dos quilòmetres més.

Així doncs, un cop aparcat el cotxe a Beuda, ens hem dirigit cap el trencant que ens hauria de portar fins la base del Castellot, tot seguint la carretera. Després d'uns centenars de metres hem arribat al trenc i hem començat a pujar per el corriol.

Dins aquí tot perfecte, hem anat pujant pel corriol molt ben senyalitzat, hem passat per una tartera i finalment hem arribat a la base del Castellot.
Aquí a començat al xou. Tot i portar el GPS, no hi hagut maneres de trobar el camí que ens havia de portar cap amunt tot seguint aquesta ruta. Després de fer pujar i baixar pel mig del bosc on el desnivell no ajudava, i després d'haver-nos rascat totes les cames, hem decidit recular per tal d'agafar el camí que havia de ser de baixada i fer-lo de pujada.
Així doncs la ruta circular s'ha tornat una ruta de puja i baixa.

Tot i això la ruta s'ho ben val, les vistes són excepcionals, amb molt de trams entre boscos  per tal de protegir-se del "soleio" que feia. Del que que no ens hem pogut protegir ha estat de la xafogor que feia. Quin fart de suar.

Després d'una bona estona pujant, finalment hem arribat a la carretera asfaltada de la Mare de Déu del Mont. La qual l'hem seguit una estona, per tal, primer, de veure aigua ben "frescota" a la font de la Roca Pastora, i segon, per gaudir una estona del força restaurant monestir de Sant Llorenç del Sous.

A partir d'aquí potser el tram amb més desnivell. O potser és que ja estàvem un xic xafats degut a la calor i a la xafogor.

Al final però hem aconseguit fer el cim. Això si, no hem pogut fer el toc com a recompensa ja que el restaurant i el bar tanquen els dijous per descans setmanal!!!

Després de gaudir del cim, menjant i descansant un xic tot prenent el sol i fent unes quantes fotos, hem tornat cap a Beuda pel mateix camí.




El track



Les dades




Les fotos (En fase d'edició)

El Castellot

Pujada al Mont

El Mont a l'horitzó

Papallona

Sant Llorenç dels Sous

Nummulites

El Mont

La visió del mossèn Cinto

Llibre de poemes

Sant Feliu de Beuda


dimarts, 3 de setembre de 2013

SlideShow: Queralbs-Núria-Refugi Pic de l'Àliga

Recomanacions: Posar la qualitat d'imatge a 1080p (roda dentada) i en pantalla completa.




dilluns, 2 de setembre de 2013

Trekking: Queralbs-Núria-Refugi Pic de l'Àliga

Avui per fi, després de parlar-ne moltes vegades que havíem de pujar a Núria tot fent la ruta Queralbs-Núria, al final s'ha realitzat.

De bon matí ens hem dirigit fins a Queralbs, on per cert la temperatura ens ha fet posar el forro polar per primera vegada des de la primavera. Això si, el forro posat no ha durat gaire ja que les rampes que hi han tot sortint de Queralbs han fet que ja comencéssim a suar.

Un cops aclimatats hem anat gaudint de tota la pujada. Tot fent fotos, gaudint de les vistes i de la tranquil·litat del lloc, ja que al ser dia feiner quasi no hem trobat gent fent el camí.

Les primeres persones que hem trobat ha estat en el Pont de Cremal, a on ens hem aprofitat mútuament per fer-nos unes fotos de grup!!

La ruta ens permet gaudir de fantàstiques tarteres, balmes (cavitat no gaire pregona en paret de roca o un vessant rocallós en la qual penetra la claror. Gràcies enciclopèdia catalana!) utilitzades per com a refugi natural (en alguna fins i tot hi ha alguna manta!), salts d'aigua, com el fantàstic Salt del Sastre o el més petit però també bonic Salt de la Cua de Cavall.

Podria anar descrivint tot el que et vas trobant per el camí, però crec que la millor manera és descubrir-ho per un mateix. Així que si no ho heu fet mai, us ho recomano.

Al final després de 3 hores i escaig i vuit quilòmetres hem arribat a Núria. Això si, abans però hem gaudit de les vistes des del mirador de l'agulla de l'estany i realitzat les fotos de rigor.

Un cop a Núria però, volíem acabar la ruta un xic diferent de les que ja hi han penjades, així que hem fet un esforç final i tot pujant pel Via Crucis (el nom era perfecta ja que la dona ja estava força cansada) hem arribat fins al refugi del Pic de l'Àliga. On després de les fotos pertinents hem gaudit d'un refrigeri en el bar del refugi.

Finalment cap a Núria de nou per tal de prendre el "soleiu" i menjar alguna coseta en el autoservei.

I per acabar la jornada, per veure el camí per on havíem pujat d'un altra manera, sobre tot d'una manera menys cansada, hem agafat el cremallera per tal de gaudir de les vistes tot seient còmodament.


La ruta




Les dades




Les fotos - 20 de les 300 (literal) que vaig fer. Cliqueu la foto per veure-les amb pantalla completa.


Rec

La Ruïra

Tartera de Corbell

Balma de Sant Pau

Roques de Totlomón

Canal del Pont

Vistes

Salt del Sastre

Salt de la Cua de Cavall

Tot mirant cap al Taga

Coma de les Perdius

Vistes de Núria des del mirador.

Santuari de Núria - 1

Alberg del Pic de l'Àliga

Font

El cremallera

Santuari de Núria - 2

Santuari de Núria - 3

Les eines per pujar

El llac