Cerca dins del bloc.

diumenge, 29 de gener de 2012

1a Cursa Canicross LLançà 2.012 - Cursa Xtrem (tramuntana, pluja i neu)

Bé, al final ho hem fet. Amb només quatre sortides amb la "Boira", i amb un estat de forma normalet, per part meva, avui hem fet la nostra primera cursa de canicross. I sincerament, no podíem haver triat un dia millor per estrenar-nos.
Dies abans de la cursa tots el pronòstics deien que el veritable hivern començaria aquest diumenge, mira que és mala sort, i sincerament vaig tenir algun dubte en participar o no, sobre tot per por de la tramuntana. Però  al final vaig pensar que una altra oportunitat com aquesta potser aquest any ja no la tindria, còrrer amb altres equips de gos-persona.
Així doncs avui hem agafat tots el trastos, que deu n'hi do, semblava que ens anàvem de vacances i ens hem dirigit cap a la Valleta. De bon matí ja hem vist que el dia no acompanyaria, feia un xic de vent i la temperatura era força baixa, però res ens feia imaginar el que ens trobaríem. Bé, menys a la meva dona, que només veure la boirina que hi havia a la zona m'ha comentat "Vols dir que no plourà?" i jo que sóc un entès meteoròleg li he dit "Pots comptar!!"
Doncs bé, tot just hem arribat al trencat de Peralada, ha començat a ploure!!! Visca!!! Però bé, un dia és un dia i ja estàvem en dansa!!! Un cop arribat a la Valleta, hem vist que per sort no érem els únics participants, i que el temps era dolent de collons, i això que encara no havíem vist el pitjor.
Així doncs hem anat a fer la inscripció de l'equip, aquí la "Boira" ja ha començat el seu repertori de lladrucs cap a tot gos vivent, necessita sempre un temps d'aclimatació fins que no es calma, i tot seguit hem tornat al cotxe per preparar tot el material.
Un cop ja tot ben posat (veure foto nº1) hem anat a  moure les cametes/potetes per tal d'escalfar un xic, tot esperant el moment de la sortida. Potser faltaven uns 15 minuts per a la sortida i no ha parat de ploure en cap moment. Així doncs hem començat la cursa ben xops!!!
I el moment esperat i potser temut, degut  a que no sabia com es comportaria la gossa en mig de tant de gos, i del possible merder amb els altres gossos i les línies de tir, ha arribat. Hem sortit de la part final i haig de dir, que menys els primers centenars de metres que potser la "Boira" anava un xic nerviosa amb tant de gos al costat, al final a agafat la directa, això si, després de dos parades tècniques, una per anar de ventre i una altra per fer el pipi de rigor.
Realment creia que com només hem sortit unes quatre vegades amb la gossa, seria tot més complicat, al menys per part nostra, mai m'hagués imaginat com la gossa s'oblidaria completament dels altres equips, i com aniríem avançant-los (uns quants, que no sembli que hem fet una remuntada de pel·lícula) sense que la gossa no els hi donés cap mena d'importància. La sensació era brutal veure la gossa avançant-los sense mirar-los, sempre endavant.
Durant els primers quilòmetres però, hem estat un xic nerviosos degut a un pastor alemany que no parava quiet i feia que la "Boira" s'espantés i fins i tot ha fet que s'emboliquessin les línies. Durant aquest moments a part de la pluja i un xic de tramuntana ha aparegut la neu. En principi eren quatre volves però donaven a l'ambient un toc molt muntanyenc.
A pocs metres d'arribar a l'ermita de Sant Silvestre, i coneixedor de la rampa que allà ens esperava, he decidit fer el valent. Tant jo com la gossa hem fet uns últims metres força ràpids per tal de començar la rampa per davant de l'equip del pastor alemany i de dos equips més, ja que pel corriol de pujada només hi ha pas per un equip. A partir d'aquí ha vingut el més difícil de la cursa. A mesura que pujaves, a part de l'esforç físic, la neu i la tramuntana s'han reforçat. Tot el tram de pujada, a par de dur, ha estat dificultat per una increïble tempesta de neu i vent. 
A partir de la pujada de Sant Silvestre he estat corrent tot solt, només he vist un participant, que m'ha passat volant!
Un cop al coll, el pitjor lloc de tots degut al cansament de la pujada i del temporal, ha començat la baixada, a on la tempesta ha anat parant.
Al final hem arribat a destí, tot i que a la gossa li ha costa un xic els últims metres, però es que els tres últims quilòmetres els hem fet a tota màquina!!! Hem arribat tot xops, cansats, algun més brut que l'altre, però contents amb la feina feta. Hem tardat uns 45 minuts amb un ritme mig de 5:33 /km. 

Finalment tenim els resultats oficials de la cursa (veure al final de l'escrit):

Posició 22è de 42 equips.

Temps: 44 minuts i 28 segons (a "només" un quart d'hora del guanyador!!!) 

Ha estat una gran aventura!!!

Nota: A les dades del GPS els hi falten els primers metres, ja que a l'hora de la sortida estava massa concentrat amb la gossa i m'he oblidat de connectar-lo.


Les dades:







I unes fotos:
Còpia Retocada: La parella de fet (amb sol i núvols)

Original: La parella de fet!! (el cel més tapat impossible)

Som-hi!!!! (font:diversport)

Per aquí el mig estic!!! (font:diversport)

Directes a l'infern!!! Vent, pluja, neu!!!! (font:diversport)

L'arribada!!! Ben xops!!! (font:diversport)



Tenim el video de la sortida!! (font:diversport)

video


Finalment tenim les classificacions

Clica sobre la imatge.



dimecres, 25 de gener de 2012

Proper Canicross Llançà - 29/01/2012


Bé, tot i que crec que "fotarà" una tramuntana de tres collons, al final m'he decidit i m'he apuntat a la canicross de Llançà. A veure que serà. Tot i que fa quatre dies que corro acompanyat de la "Boira", s'ha d'aprofitar aquesta oportunitat, ja que hi ha una manca d'aquestes curses a les nostres contrades.


Canicross per Darnius (9,30 Km)

Avui hem volgut aprofitar els últims dies de bonança per fer una sortida un xic diferent a les que portem fetes. Així doncs ens hem desplaçat fins a Darnius, concretament a pocs metres del restaurant la Central, per anar a fer una ruta amb cara i ulls. Aprofitant el coneixement de la zona degut a la BTT, hem triat aquest sector ja que és un dels més macos al voltant del pantà. Això si, avui toca fer 9 quilòmetres i un desnivell de 280 m.
Doncs bé, no podia bé anat millor. Jo he aguantat tota la pujada sense cap parada i la Boira m'ha anat demanant canya durant el 95% del trajecte, al final ja estava un xic cansada. Ha estat una sortida fantàstica, amb un ritme de 5:55/km. Crec que estem preparats per anar a la propera cursa a Llançà sense fer el penes!!!

Aquí us deixo les dades:










diumenge, 22 de gener de 2012

Running per la Valleta (8,36 Km)


Avui he volgut repetir la ruta de la propera cursa de canicross de Llançà. Avui però ho he fet sense la gossa i acompanyat d'un altre animal però aquest de les llargues distàncies. En Josep, el meu germà. Així doncs he aprofitat el dia per anar a suar un xic i de passada entrenar per la possible, depen del temps que farà i crec que no serà gaire bo, cursa de canicross del proper 29 de gener.

La marxa ha estat força tranquila tot pujant cap a Sant Silvestre, però un cop en aquest punt, ens hem trobat que teniem la companyia de 450 corredors més, que eren els de la mitja de muntanya de Llançà que es feia aquell mateix dia. Així doncs hem decidit no pujar per el corriol, ja que és molt estret, i donar preferència a la cursa. Al final hem pujat per la pista fins a dalt de tot on hem anat trobant corredors que feien el camí invers. Tot aquest tram, com no, hem incrementat el ritme, just a la part més dura. Un cop al coll ja ens hem creuant amb els últims corredors i hem continuat la ruta fins a la Valleta.

Aquí teniu les dades:




divendres, 20 de gener de 2012

Canicross Llançà 2.012 - Entrenament

Avui hem volgut fer un xic de trampes, i hem anat fins a la Valleta per tal de realitzar la ruta de la propera cursa de canicross del 29 de gener. D'aquesta manera, a part de veure el meu estat de forma i de veure com es comporta la gossa, hem pogut comprovar in situ les possibles dificultats que ens podrem trobar si finalment participem a la cursa.
Primer de tot dir que els primers quilòmetres són els més senzills però alhora són els més decisius, ja que la gossa de bones a primeres surt amb un ritme molt alt, que ha fet que un cop arribat a Sant Silvestre, punt d'inici d'un dels trams més potents, el corriol de pujada fins a la pista, ja estigués molt tocat i hagués de pujar alguns trams caminant, així com algun tram de la pujada per la pista que es fa un xic llarga. Un cop al coll ja ve el tram de baixada amb poc desnivell a on es gaudeix més de la ruta amb les grans vistes cap al mar. L'últim tram de baixada torna a ser xunga, ja que té força desnivell i amb la terra molt solta, i comptant que tens una bèstia que et va estirant doncs es fa un xic perillosa.

Conclusions: Creia, en entrenaments anteriors, que la gossa podia anar amb un ritme un xic més alt, i que les parades tècniques per anar de ventre eren un pal. Ara crec que el ritme és suficient, l'únic és que l'hauríem de fer més constant, i que les micro parades van bé per recuperar forces!!!!

Aquí teniu les dades:





dimecres, 18 de gener de 2012

Canicross, o dit d'una altra manera, fangueig per Llers

Avui hem volgut tornar a fer la ruta de Llers, per tal d'anar millorant la relació gossa-corredor, però degut a les quatre gotes que van caure ahir s'ha fet impossible. Ho hem intentat però hem quedat tant enfangats que al final hem decidit fer series en una llarga recta sense gaires basses. Ja cal que renti la gossa abans no arribi la dona a casa!!!!!!

Us deixo les dades

No feu ca de les pulsacions



dissabte, 14 de gener de 2012

Canicross per Llers (7,47 Km)


Segona sortida 100x100 canicross.

Avui ens hem tornat a desplaçar a Llers per tal de realitzar la mateixa ruta de l'última sortida. Avui les parades tècniques s'han incrementat, però el ritme ha estat un xic més alt. Al final el ritme ha estat quasi el mateix.

Les dades:



No feu cas de les pulsacions.

dimecres, 11 de gener de 2012

Canicross per Llers (7,45 Km).

Primera sortida 100x100 canicross.

Aprofitant el dia tant maco que feia, hem anat la "Boira! i jo cap a Llers per fer una ruta d'uns set quilòmetres i mig. Ha estat la primera prova de foc. Servirà o no la "Boira" per fer això, tot s'ha dir que no és que jo serveixi molt per còrrer.
Doncs bé crec que ha estat un èxit. A part de dos o tres parades tècniques de la gossa per tal de fer de ventre i dues més per prendre un xic d'aigua, la resta ha anat molt bé. La gossa encara no té un ritme clar però deu n'hi do, tot i que no va a sac, durant uns trams m'ha fet treure la llengua!!!
Bé, tot un èxit. Ara tocar anar entrenant per tal de millorar altres aspectes, com els encreuaments de camins!!!!

Aquí teniu les dades:













diumenge, 8 de gener de 2012

Primer entrenament Canicross

Un cop he rebut tot el material necessari per fer aquest esport, avui hem anat a provar-ho. Ens hem arribat fins al camí del Manol per tal de tenir pista lliure per poder fer l'entrenament.
Primera dificultat. Col·locació de l'arnés a la gossa. Al rebre el material no tenia ni idea de com s'havia de posar, però ara amb una tècnica "made in caMETes" li poso amb pocs segons!!!
Segona dificultat. Acostumar la gossa a tenir una corda a prop de la cua. No li agrada que li toquin la cua!!!! Però cap problema, al cap de pocs minuts ni hi prestava cap mena d'atenció.
Per cert, avui l'entrenament l'hem fet acompanyat de la meva dona, la Conxi, que ens ha ajudat aquest primer dia de pressa de contacte. Hem fet sèries de còrrer des d'un punt fins arribar a la Conxi.
Tercera dificultat. L'arrancada!!! La gossa es posa molt excitada al veure que la mestressa marxa lluny, i ja vol sortir disparada. De bones a primeres ja costa mantenir-la quieta, però al moment que li dic "corre" (cap a la mestressa) l'acceleració és brutal!!!! Haurem d'entrenar molt aquesta sortida, per que després de 200 metres jo ja estic fos!!!
A partir d'aquí, haurem de començar a còrrer sols, a veure com es comporta, i haurem d'entrenar el ritme, que crec que serà el més difícil.
Però us puc assegurar que la sensació de còrrer lligat a la gossa és molt maca, i la sensació a l'arrencada és brutal!!! Si no pregunteu-li a la meva dona, una mica més i me la tira a terra!!!!

Aquí us deixo unes fotos:




dimarts, 3 de gener de 2012

Running per Figueres

Primera sortida de l'any, i aprofitant que aquesta setmanes de Nadal no havia d'anar a anglès, he pogut sortir a còrrer amb en Josep i en Nani. Ha estat una sortida nocturna i 100% urbana, cosa que no m'agrada gaire ja que tant d'asfalt em deixa un xic tocat, però ha estat bé canviar d'acompanyants, ja que últimament sempre hi anava amb la gossa!!!!

Aquí us deixo les dades: