Cerca dins del bloc.

dijous, 25 d’agost de 2011

L'ÚLTIMA RUTA EN FORÇA TEMPS

DONCS SI SENYOR, AVUI DE LA MANERA MÉS TONTA DEL MÓN M'HE FOTUT UNA CASTANYA AMB LA CABRA I M'HE ESMICOLAT EL CAP DEL RADI A L'ALÇADA DEL COLZE I S'HAN ACABAT PER FORÇA TEMPS LES SORTIDES BTT D'EN CAMETES.

DILLUNS M'OPEREN, A VEURE COM ANIRÀ LA COSA, PERÒ PER EXPERIÈNCIA SÉ QUE ARA VE UN TEMPS DE PATIMENT. LA RECUPERACIÓ D'AQUESTES ARTICULACIONS ÉS MOLT PUTA.

ANÍMICAMENT ESTIC FORÇA TOCAT, PERÒ QUE HI FAREM, JA NO S'HI POT FER RES.

TOT I AQUEST ENTREBANC EN EL CAMÍ, EL QUE FARÉ, ÉS CONTINUAR AMB EL BLOG, PER TAL D'EXPLICAR, CREC QUE SERÀ UNA BONA TERÀPIA, COM VA EVOLUCIONANT TOT.

SALUT I MOLTES CAMETES

MET

dimarts, 23 d’agost de 2011

Sortida BTT: Volta per la plana empordanesa.

Després d'uns dies de descans, avui hem tornat a la feina realitzant una sortida d'aquelles que es podria dir d'anar a passeig. Una ruta cicloturística per la plana empordanesa. Però com això d'anar a passeig no sé per què però no ho tenim al gens al final la ruta s'ha convertit en 60 km a pinyó a un ritme de 21 km/h, que per ser una BTT, i sobre tot per ser jo, doncs no està malament.
Així doncs hem sortit d'hora des de Figueres direcció a Vilabertran per tal d'enllaçar el Camí Natural de la Muga, per no perdre el costum. D'aquí hem fet camí fins a Vilanova de la Muga a on deixat el camí natural per tal de dirigir-nos cap als Aiguamolls (zona dels estanys de Vilaüt). Després d'unes quantes voltes per la zona, ens hem dirigit cap a Santa Margarida i d'aquí cap a Empuriabrava, que per tal de no perdre el costum m'he embolicat amb els cois de canals (tenir-ho en compte amb el track del Wikiloc). Després travessar aquest invent de canals i cases he tornat a enllaçar amb el camí de la Muga per tal de tornar direcció Figueres. Abans però, hem passat per Castelló de la Muga, Vilasacra i Vilatenim, des d'on encontes de finalitzar la ruta hem decidit tornar enrere direcció a Peralada. Abans però hem hagut de travessar la via del tren per una zona a on l'aigua ens ha arribat als genolls!!! Suposo que tot aquest toll d'aigua venia del regants. Perquè de ploure, serà que no.
De Peralada hem fet camí cap a Cabanes, Vilabertran i tornada per a on havíem començat.
S'ha de dir que les cametes han quedat ben "tocadotes"!!!

Les dades:







dijous, 11 d’agost de 2011

Sortida BTT: Darnius-Coll del Fau-Tapis-Maçanet-Darnius

Avui tocava un altre cop la zona de Darnius per tal de gaudir dels racons que ens amaga aquesta zona. Hem deixat el cotxe al Club Nàutic i hem enfilat direcció cap a la Central, a on de com de costum abans d'arribar-hi hem travessat el pont per tal d'enfilar-nos cap al Pla d'Amigó, d'aquí  fins el Coll d'Oliveda es un tram ja conegut i sense cap dificultat., a partir d'aquí però, ens trobem amb el tram nou d'aquesta ruta, pujar des de l'Oliveda fins el Coll dels Gessos. Aquest tram segurament és el més dur de la sortida, ja que ens trobem algunes rampes d'aquelles que fan pupa. Tot i això, val molt la pena arribar-se fins al Coll,  ja que és un indret tot especial, amb la seves formes i el color vermell de la terra. A partir del Coll ens ha tocat pujar una mica més per ja encarar-nos fins el Bac, o dit d'una altra manera, el Coll del Fau. A partir d'aquí per fi ha començat la baixada cap a Tapis, això si, abans d'arribar-hi una última pujadeta que no falti. Ja a Tapis, hem agafat durant unes metres la carretera de Maçanet fins els trencant que ens ha de portar fins el Vilars. Aquest tram tens la sensació que ha de ser tot baixada, no anem a Maçanet?, però deu n'hi do el trenca-cames que és. Un cop arribat els Vilars agafem una pista marcada de blanc i verd que ens ha de portar fins la Farga. Aquí trobem el tram més tècnic de la ruta, si es pot dir així, ja que es tracta d'un descens entre pedres molt xungu! Impossible fer-ho a coll de la cabra!!
A partir de la Farga pujadeta de rigor fins a Maçanet i des d'aquí fins a la Central a gaudir i patir del corriol que surt des del camp de futbol, marcat com a ruta BTT.  I per últim, amb el cansament i la calor ja acumulats faltava l'ultim tram de carretera, que llarg s'ha fet, fins al Club.
S'ha patit, però com dic de tant en tant, per gaudir abans s'ha de patir!!!

Les dades







I unes fotos

El Coll dels Gessos 


Marxant del Coll 


A on anem? 


El Coll del Fau o el Bac


divendres, 5 d’agost de 2011

Running al Castell

Avui, tot i que el colze ja està al 90%, he decidit deixar aparcada la cabra i  només utilitzar les cametes. Així doncs després de 5 mesos sense córrer avui hi he tornat pensant que ja que surto habitualment amb la bici doncs podria anar amb un ritme castissot. Què més voldria, el ritme com el de sempre o pitjor!!!! El que si he notat és que tot i el temps sense anar a córrer he pogut fer quasi 10 km sense que em fessin mal les cametes.

Finalment les dades han estat:

Distància total: 9.90 km
Temps total: 57:56:29
Ritme mig: 5:51 km/h
Pulsacions mitges: 156 ppm
Pulsacions max.: 171 ppm

dimarts, 2 d’agost de 2011

Sortida BTT: Vilafant-Llers-Les Escaules-Terrades-Vilanant-Avinyonet-Vilafant

Avui tocava ruta de nivell, i per això he incorporat a la sortida una quantitat important de corriols. La sortida l'hem fet des de Vilafant per tal d'enfilar cap a l'antena i d'aquí baixar un xic per tal de connectar amb el típic corriol que ens ha de portar cap a Llers, aquest l'últim tram de pujada i sobretot algun tram de baixada comporta un xic de dificultat. Aquí doncs, en aquesta zona i quan portava pocs quilòmetres, en un tram de pujada amb molta pedra, la roda de davant a decidit passar de posició vertical a posició horitzontal. Així doncs la cabra també ha volgut canviar de posició, i jo, que no he tingut temps alliberar-me d'ella, també. Amb tant mala sort que he anat a picar amb el colze a un roc.Quin toll de sang que ha començat a sortir!!!!! La natja també ha anat contra una pedra. Collons tot eren pedres!!!! Ah, també em feia mal el peu (això si que no sé per què). Així que després de veure els desperfectes i estar a punt de donar mitja volta i retirar-me, m'he netejat de sang i després de veure que l'hemorràgia parava un xic he decidit continuar. Els trams més complicats de baixada que quedaven els he passat amb força més pena que glòria. A partir d'aquí el que em feia més mal era el peu, i no sé perquè, però bé he continuat la sortida. De Llers he baixat cap la pedrera per arribar finalment a Les Escaules, a on hem començat l'ascens cap a la Salut de Terrades. Un cop a la Salut, hem fet un mos per tal de recuperar forces i hem comprovat les ferides de guerra. El colze feia mal i començava a tenir mal aspecte, però bé en calent encara aguantava. La natxa la tenia adolorida i el peu començava a trobar-se millor. Aquí he hagut de decidir si continuar la ruta prevista, em quedava el tram de corriols de Llers, o tirava pel dret cap a Vilafant. Al final m'he portat com un home i he decidit continuar, s'ha de patir per gaudir!!!!! I per donar un xic d'emoció al blog. Així que he tirat avall cap a Terrades, des d'on ens hem dirigit fins a Palau Surroca, d'aquí ja ha començat el xou de corriols, on algun tram, amb la caiguda en memòria, s'han fet directament a peu. Després de gaudir i patir dels corriols, hem arribat al baixa, puja i baixa per creuar el Rissec i arribar a Vilanant. D'aquí cap a Avinyonet i cap a Vilafant, a on només em faltava el descens per el corriol del torrent d'en Serra, però abans, després de veure que em faltava poc per fer els 1.000 m de desnivell positiu he decidit, tot i la calor que ja m'estava ofegant, pujar fins a l'antena i fer un últim esforç. D'aquí cap avall i gaudir del corriol per tal d'arribar, ara si a Vilafant.


Nota: A la tarda el colze estava ben inflamat, quasi no podia moure'l i quin mal!!!!!!! Al final tinc una bursitis degut al fort cop que ha patit l'os. Apa doncs a descansar uns dies..... :(